La lectura en la llei

Al nostre Estat, el marc normatiu principal sobre el tema de la lectura és la Llei 10/2007, de 22 de juny, de la lectura, del llibre i de les biblioteques [BOE núm. 150, de 23-06-2007].

(Legislació consolidada) https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-12351

Una lectura d'aquesta llei ens porta a destacar diversos aspectes que passem a comentar:

La lectura se situa com un bé cultural bàsic i un dret de la ciutadania. 

Amb la denominació «societat del coneixement» es pretén que tota la ciutadania tinga el dret i la possibilitat de gaudir de tots els avantatges que proporciona l'hàbit lector. 

I és que l’acte de llegir desenvolupa nombroses capacitats de les quals comunament ignorem que adquirim a través de la lectura: el plaer d'un hàbit individual, aprendre a aprendre, augment de la creativitat i de la imaginació, desenvolupament de la empatia, increment de la resiliència davant situacions vitals futures... 

S'hi parla de la lectura com una activitat aparentment simple, però que té realment una dimensió complexa, rica i ineludible. De fet, es recalca que la vida quotidiana de l'individu pot estar fortament condicionada per la capacitat lectora que té cada individu, i, per això mateix, el valor que té aquesta habilitat és incalculable. 

Així doncs, s'entén la lectura com un element essencial per al desenvolupament personal, educatiu i democràtic. 

Per altra banda, cal protegir i promoure el sector literari i garantir la diversitat editorial i cultural. En aquest àmbit s'encabix l'acció de CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos), una associació sense ànim de lucre que té com a propòsit, segons diuen textualment a la web, "la defensa dels interessos legítims d’autors i editors. El nostre objectiu és promoure la sostenibilitat i el progrés de la cultura, mitjançant totes aquelles iniciatives necessàries que contribueixin a fomentar l’ús legal dels llibres i les publicacions periòdiques." 

I una de les accions de CEDRO és precisament el concurs "Es de libro", una iniciativa d'aquesta entitat que compta amb el suport del Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya.

La norma destaca també que el foment de l'hàbit lector és una responsabilitat dels poders públics i esmenta els plans de foment de la lectura. Aquestos plans convé concretar-los en distints nivells de l'administració: Ministeri de Cultura, Conselleria de Cultura en cada autonomia, Regidories de Cultura dels Ajuntaments, Biblioteques públiques i privades, Centres educatius... I hauria d'haver una coordinació entre aquestos nivells per garantir la distribució d'accions i evitar repeticions innecessàries. Així mateix caldria les dotacions econòmiques oportunes perquè els plans de foment de la lectura foren ambiciosos.

S'hi tracta el preu fix del llibre. Un tema molt interessant perquè intenta que els llibres no siguen només un negoci, sinó també una via accessible a la cultura. Així, permet descomptes en fires o per a les escoles i així possibilitar que més gent puga comprar llibres. També és important protegir les llibreries xicotetes, evitant competència de preus molt baixos, i mantenir eixos espais que resulten tan pròxims al lector que busca el consell directe i el tracte personal amb el llibreter especialista. Es possible que siga difícil controlar que totes les empreses complisquen les normes i no utilitzen descomptes de manera injusta, però per això està aquesta llei, per a perseguir els abusos i, a més, concreta les sancions que s'aplicaran als infractors.

Les biblioteques públiques tenen el seu lloc en la norma i s'hi diu que tenen un paper principal com a dinamitzadores de la lectura i es conceben com a espais d'accés lliure, gratuït i igualitari a la cultura i coneixement. Són un servei públic essencial que hauria de tindre un finançament suficient per portar endavant la seua funció sociocultural. Sense llocs públics com les biblioteques molta gent no podria accedir a la lectura i, en conseqüència, tindríem una societat, en conjunt, més inculta. És interessant que plantege també una coordinació i cooperació interbibliotecària que permet els usuaris l'accés a recursos que en principi no estarien accessibles a la seua biblioteca físicament pròxima.

La llei no oblida la necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la lectura i així estableix mecanismes perquè el gaudi de la lectura arribe també a les persones que pateixen algun tipus de discapacitat que puga suposar-los algun tipus de dificultat d'accés, tant als espais físics (com les biblioteques), com a la lectura en si (adaptant formats i sistemes accessibles com l'alfabet braille, suports sonors, suports digitals, sistemes de lectura fàcil...).

En síntesi, la llei concep la lectura no sols com una activitat individual, sinó com un instrument de cohesió social. Per això mateix, cal garantir l'accés a la cultura i formació ciutadana. 

 La lectura com una activitat humana imprescindible que proporciona infinitat de beneficis. Es destaca que la lectura s’ha de fomentar fermament perquè és molt evident la utilitat que té. És essencial que hi haja un dret que la defense perquè si no, potser no s’apreciaria els seus efectes positius que té en la cohesió social i en el desenvolupament intel·lectual.

Poden haver moltíssimes dificultats a l’hora de fer efectiu aquest dret a la lectura, però la que més ens preocupa és la falta de reconeixement de "l'obligació cultural" que té part de la ciutadania de fer efectiu aquest dret. És terrible escoltar persones que diuen que no lligen perquè tenen "altres prioritats", que no tenen temps, que s'ho passen millor mirant vídeos de Tiktok... I el pitjor de tot: escoltar que alguna persona diu que no llig perquè no li agrada llegir. Alguna cosa estarem fent malament quan aquestes coses passen i no són excepcions. Haurem de posar-li remei.


Imatge: Il·lustració d'Elena Odriozola per al cartell del "Día de la Biblioteca 2016", obtinguda de la web revistababar.com <https://revistababar.com/wp/dia-de-la-biblioteca-2016/>